Canalitzar està de moda... I si poguessis fer-ho sota hipnosi?

En els darrers anys, la paraula canalització ha entrat amb força en els cercles on es parla d'espiritualitat. Cada vegada hi ha més persones que afirmen que canalitzen.

Però, si escoltes amb atenció què expliquen, t'adonaràs que no totes es refereixen al mateix.

Per a alguns, canalitzar significa rebre una intuïció especialment clara. És aquella sensació que una resposta apareix de cop, sense haver-la raonat, però amb una força tan gran que costa dubtar-ne.

Altres expliquen que tenen somnis que després es compleixen, visions que només entenen mesos més tard o inspiracions sobtades que els porten a iniciar un projecte o a prendre una decisió important. Fa uns anys, probablement n'hauríem dit somnis premonitoris o vidència.

També hi ha persones que descriuen experiències de contacte amb familiars difunts o amb éssers de llum. Tradicionalment, aquestes persones s'han conegut com a mèdiums.

Finalment, hi ha qui parla pròpiament de canalitzar: sentir que rep informació o orientació d'àngels, guies espirituals o d'una consciència que percep com a transcendent.

Les etiquetes canvien segons l'època i les creences de cadascú, però potser totes aquestes experiències comparteixen un mateix element: la sensació que la informació no prové únicament del pensament racional habitual.

Estem parlant de fenòmens diferents?

Potser sí.

O potser estem observant manifestacions diferents d'un mateix fenomen.

És possible que el nom que donem a l'experiència depengui de la nostra cultura, de les nostres creences o de la manera com interpretem allò que vivim.

Qui té una mirada més psicològica pot parlar de l'inconscient.

Qui té una mirada espiritual pot parlar de l'ànima, del Jo Superior o dels guies espirituals.

Qui té una tradició religiosa hi veurà la mà de Déu.

I qui no s'identifica amb cap d'aquestes explicacions pot limitar-se a dir que, senzillament, hi ha coses que encara no comprenem.

Sigui quina sigui la interpretació, moltes persones coincideixen en una mateixa sensació: hi ha moments en què apareix una informació que sembla anar més enllà del que la ment racional podia elaborar.

Hi ha una única manera de canalitzar?

La resposta és no. De fet, si escoltes diferents persones que afirmen canalitzar, descobriràs que cadascuna ho descriu d'una manera completament diferent.

Hi ha qui explica que, de sobte, veu una escena amb una nitidesa sorprenent, gairebé com si fos una fotografia o una petita pel·lícula. Pot ser un record, una situació futura o una imatge carregada de simbolisme que només entendrà més endavant.

Altres no veuen res. Simplement saben. Els arriba una certesa que no poden justificar racionalment, però que senten amb una força extraordinària. És aquella sensació que tots hem experimentat alguna vegada quan intuïm una resposta abans de poder-la argumentar.

També hi ha persones que perceben paraules o frases senceres, com si algú les pronunciés dins del seu cap. No les senten amb les orelles, però tampoc tenen la sensació d'haver-les pensat conscientment.

D'altres experimenten el fenomen d'una manera molt més corporal: una emoció intensa, una pressió al pit, una escalfor a les mans o una sensació física que sembla portar incorporat un missatge.

I encara n'hi ha que practiquen l'escriptura automàtica: comencen a escriure sense saber què sortirà i, al cap d'uns minuts, es troben llegint un text que els sorprèn tant com sorprendria qualsevol altra persona.

Per això crec que no existeix una manera correcta de canalitzar. El llenguatge amb què es manifesta aquesta experiència sembla adaptar-se a la manera natural de percebre de cada persona.

És una habilitat reservada a uns quants?

Una de les frases que més sovint escolto en aquest món és: "Tothom pot canalitzar."

Personalment, hi estic bastant d'acord. Però també crec que aquesta afirmació necessita un matís important.

No és el mateix tenir la capacitat potencial que tenir-la desenvolupada.

Hi ha persones que, des de petites, expliquen experiències que no saben interpretar: veuen coses que els altres no veuen, tenen intuïcions molt precises o perceben presències que els adults acostumen a atribuir a la imaginació.

Altres no experimenten res semblant fins que viuen un esdeveniment que els transforma profundament: una malaltia, una experiència propera a la mort, una crisi vital o anys de treball interior.

També hi ha qui dedica molt de temps a entrenar aquesta sensibilitat mitjançant la meditació, la contemplació o diferents pràctiques espirituals.

Tot això és perfectament possible.

Però també és cert que la majoria de persones tenen una feina, una família, responsabilitats i poc temps per dedicar anys a desenvolupar aquesta capacitat.

I és aquí on la hipnosi projectiva obre una porta molt interessant.

I si poguessis explorar-ho sota hipnosi?

La proposta que faig des d'Intuir és molt senzilla.

En lloc d'aprendre durant anys a silenciar la ment, podem aprofitar l'estat hipnòtic per facilitar aquest procés.

La hipnosi crea un estat de consciència diferent del de la vigília habitual. La ment racional continua present, però deixa d'ocupar-ho tot. És com si baixés una mica el volum del soroll mental que ens acompanya constantment.

Quan això passa, moltes persones descobreixen una manera diferent de percebre's a elles mateixes.

És aleshores quan poden aparèixer intuïcions inesperades, imatges carregades de significat, records, emocions, símbols o respostes que feia temps que buscaven.

Segons les creences de cadascú, aquesta experiència serà interpretada de manera diferent.

Hi haurà qui sentirà que ha connectat amb el seu inconscient.

Altres diran que han connectat amb el seu Jo Superior.

Altres parlaran d'una experiència espiritual o de la presència de guies.

No considero necessari que tots utilitzem les mateixes paraules. El més important és que l'experiència tingui sentit per a la persona que la viu.

Què entenc jo per canalitzar?

Per mi, canalitzar no és tant parlar amb éssers externs com escoltar aquella part profunda de nosaltres que viu més enllà del soroll de la ment conscient.

És una part que, al meu entendre, està profundament connectada amb les nostres emocions, amb la nostra dimensió espiritual i amb una saviesa que sovint queda amagada sota les preocupacions del dia a dia.

Existeix un nivell de consciència des del qual la vida es comprèn amb una claredat radicalment diferent. Quan una persona hi accedeix, moltes preguntes deixen de necessitar una resposta racional perquè, simplement, apareix una comprensió més profunda.

Aquest és l'espai que intento facilitar durant una sessió d'hipnoteràpia.

Jo no dono les respostes.

No interpreto què ha de creure ningú.

No dirigeixo el contingut de l'experiència.

Simplement acompanyo la persona perquè pugui arribar a aquest lloc interior i escoltar què hi ha.

Què pot aparèixer durant una sessió d'hipnosi projectiva?

Cada persona viu una experiència completament diferent.

Algú pot rebre una comprensió nova sobre un conflicte familiar que arrossega des de fa anys.

Una altra persona pot descobrir l'origen emocional d'un bloqueig que no entenia.

Hi ha qui experimenta imatges que interpreta com a vides passades.

Altres senten la presència d'un ésser estimat que va morir o la d'un guia espiritual.

També hi ha persones que simplement surten de la sessió amb una sensació de pau profunda, com si per fi haguessin recordat una part d'elles mateixes que feia molt temps que havia quedat en silenci.

No hi ha una experiència més vàlida que una altra.

Quan la porta cap a l'interior s'obre, cada persona troba exactament allò que necessita trobar en aquell moment del seu camí.

Sense entrenament. Sense anys de pràctica.

Aquest és probablement l'aspecte que més sorprèn.

No cal haver estudiat canalització.

No cal portar anys meditant.

No cal pensar que tens un do especial.

Només cal estar disposat a explorar el teu món interior.

Durant una sessió d'hipnosi projectiva, qualsevol persona pot tenir una experiència que interpreti com una forma de canalització.

El missatge pot arribar en forma d'imatges, de paraules, de sensacions corporals, de records, d'intuïcions o simplement d'una certesa profunda impossible d'explicar amb paraules.

El canal és diferent en cada persona.

El que és important no és com arriba el missatge, sinó que arribi.

Potser no es tracta d'aprendre, sinó d'escoltar

Cada vegada estic més convençuda que moltes de les respostes que busquem no s'han d'anar a trobar fora.

Potser no es tracta d'incorporar més coneixement.

Potser no es tracta de desenvolupar un do especial.

Potser es tracta, simplement, d'aprendre a escoltar.

Escoltar aquella part de nosaltres que queda amagada sota el soroll constant de la ment, les preocupacions, les pors i les expectatives.

Quan aquest soroll disminueix, apareix una altra manera de comprendre.

Una manera més intuïtiva.

Més profunda.

Més silenciosa.

Hi ha qui en dirà intuïció.

Hi ha qui en dirà canalització.

Hi ha qui parlarà del Jo Superior, dels guies espirituals o, simplement, de la saviesa interior.

El nom és el menys important.

El que realment importa és que, de vegades, quan deixem d'interferir i aprenem a escoltar, apareixen respostes que la ment racional, per si sola, difícilment hauria pogut construir.

Vols viure aquesta experiència?

La hipnosi projectiva no t'ensenya a canalitzar.

T'ajuda a escoltar.

Si sents curiositat per explorar el teu món interior, descobrir què hi ha més enllà del soroll de la ment i experimentar aquest estat de consciència des del qual moltes persones troben una comprensió més profunda de la seva vida, estaré encantada d'acompanyar-te.

Perquè, de vegades, la resposta que busquem no és lluny.

Només espera que ens aturem prou estona per escoltar-la.