Quan el cos i la ment no van a la una: el missatge que no estàs escoltant.

Hi ha moments en què tot sembla estar sota control.Has pres decisions importants. Has tirat endavant. Has estat fort/a, coherent, responsable.

I, tot i així… el teu cos comença a fer coses que no entens.

Apretes les dents a la nit.

Et quedes bloquejat/da en situacions socials.

Sents ansietat sense motiu aparent.

I et preguntes:“Com pot ser, si jo estic bé?”

Aquesta és una de les experiències més desconcertants: sentir que hi ha una desconnexió entre cos i ment. Com si cadascun anés per lliure.

Però no és així.

El teu cos no està fallant. Està parlant.

Quan la ment diu una cosa… però el cos en diu una altra

El que sovint anomenem “cos i ment desconnectats” no és una separació real, sinó una manca de coherència entre dos nivells interns. La ment conscient és la que ordena, analitza i dona sentit. És la que et diu que tot està bé, que has fet el correcte, que pots continuar.

Però el cos no respon només a aquesta part racional.

El cos respon a l'inconscient. I l'inconscient no funciona amb lògica, sinó amb experiència emocional, amb memòria i amb allò que ha quedat pendent.Per això pots tenir la sensació sincera d’estar bé… i alhora notar que el teu cos actua com si no ho estigués.

No és una contradicció. És informació que encara no ha estat integrada.

El cos com a via d’expressió de l’inconscient

Quan el cos parla, ho fa a través de sensacions, símptomes i reaccions que sovint desconcerten.

El bruxisme, per exemple, no és només un hàbit mecànic. Sovint és una forma de tensió acumulada que no s’ha pogut expressar durant el dia. Quan la ment baixa la guàrdia, el cos allibera. Allò que no surt de dia, surt de nit.

El mateix passa amb l’ansietat sense motiu aparent. No és que no hi hagi un motiu, és que no és conscient. El cos està responent a alguna cosa que, a nivell intern, encara s’està vivint com una amenaça.

I els bloquejos —aquells moments en què vols parlar o actuar i no pots— no tenen a veure amb falta de voluntat. Són respostes de protecció.

El cos sempre intenta protegir-te, encara que a vegades ho faci d’una manera que et limita.

El que no es viu, es queda al cos

Hi ha un fil comú en totes aquestes experiències, i té a veure amb com hem après a viure.

Ens han ensenyat a prioritzar la ment racional. A decidir què és correcte, a seguir endavant, a adaptar-nos. Però no sempre ens han ensenyat a sentir ni a escoltar el que ens passa per dins.

Potser has pres decisions importants sense donar-te espai per sentir el que implicaven.

Potser has tapat una tristesa perquè “no tocava”.

Potser has ignorat dubtes o incomoditats per continuar avançant.

I tot això té un impacte.

Les emocions que no es processen no desapareixen. Queden guardades.

I amb el temps, troben una manera d’expressar-se.

Moltes vegades, a través del cos.

La pressió de “fer-ho bé” i el silenci emocional

Vivim en una societat que valora el control, la coherència i la capacitat de seguir endavant.

Hi ha idees molt marcades sobre com hauríem de gestionar la vida: quant temps hauria de durar un dol, com s’hauria de superar una ruptura, com hauríem d’afrontar els canvis.

Quan el que sentim no encaixa amb aquests esquemes, és fàcil pensar que alguna cosa no està bé en nosaltres. I, des d’aquí, moltes vegades el que fem és adaptar-nos. Continuar. Ajustar-nos al que s’espera. Però això sovint implica una renúncia silenciosa: deixar de banda el que realment sentim. No perquè vulguis, sinó perquè no t’han ensenyat a fer-ho d’una altra manera. I és aquí on el cos comença a ocupar aquest espai.

Canviar la mirada: del control a l’escolta

Davant d’aquests símptomes, la reacció més habitual és intentar eliminar-los. Controlar-los. Fer que desapareguin. Però quan el cos està expressant alguna cosa profunda, el control no resol l’arrel.

Hi ha una altra manera d’acostar-s’hi. No des de la lluita, sinó des de l’escolta. Escoltar què hi ha darrere del símptoma.Quina emoció no ha tingut espai.Quina part de tu està demanant ser vista. El cos no necessita ser silenciat. Necessita ser entès. I quan això passa, alguna cosa es recol·loca.

La hipnosi com a accés al llenguatge del cos

Entendre tot això a nivell racional pot ajudar, però sovint no és suficient per generar un canvi real. Perquè el que està en joc no és només conscient.

La hipnosi permet accedir directament a aquest nivell més profund, on es troben les arrels dels patrons, de les reaccions i dels símptomes. No es tracta de perdre el control, sinó de connectar amb una part de tu que ja té la informació. Des d’aquí, es pot:

• Explorar l’origen del que està passant.

• Donar espai a emocions que han quedat bloquejades.

• Transformar la resposta automàtica del cos.

I quan el missatge és escoltat, el cos deixa de necessitar expressar-se d’aquesta manera.

El canvi no es força. Apareix.

Recuperar el teu propi ritme

No hi ha una manera correcta de sentir.No hi ha un temps estàndard per superar el que vius. Cada persona té el seu ritme, la seva història i la seva manera de processar. Donar-te permís per escoltar-te no és debilitat. És respecte.

Quan deixes d’ignorar el que sents, deixes de necessitar que el cos ho cridi. I potser, en aquest punt, la pregunta canvia. Ja no és “com faig que això desaparegui?”,sinó:

“Què m’està intentant dir el meu cos?”

Aquest article ha estat escrit per Anna Quadrada, hipnoterapeuta certificada i fundadora d’Intuir.cat. Acompanya persones en processos de transformació personal i connexió amb l’inconscient, combinant la ciència de la hipnosi amb una mirada profunda i humana. Més informació a www.intuir.cat/sobre-mi.