El cos guarda el trauma?La meva visió des de la hipnosi

Vivim en una època en què cada vegada es parla més del trauma, del sistema nerviós i de com certes experiències deixen empremta en nosaltres. Al mateix temps, també han començat a aparèixer articles i professionals qüestionant algunes afirmacions molt populars, com la idea que “el cos guarda el trauma”.

I sincerament, entenc part d’aquesta crítica.

Perquè no crec que el cos emmagatzemi records literalment com si fossin arxius amagats dins dels músculs, les cèl·lules o els òrgans. No crec que existeixi una mena de “memòria màgica corporal” on tot quedi gravat d’una manera mística.

Però tampoc crec que el trauma sigui únicament una cosa racional que desapareix simplement entenent el que va passar.

Des de la meva experiència acompanyant persones amb hipnosi, hi ha una cosa que veig constantment a consulta: moltes persones saben conscientment que ja no estan en perill… però el seu sistema continua reaccionant com si encara ho estiguessin.

I això canvia moltes coses.

Quan el cos continua reaccionant encara que la ment ho entengui

Hi ha persones que racionalment entenen perfectament la seva història.

Saben que allò ja ha passat.Saben que ara estan fora de perill.Saben que no necessiten defensar-se constantment.

I tot i així…

El cos es tensiona. La respiració canvia. La mandíbula es bloqueja. El pit es tanca. La veu s’apaga. El cor s’accelera. Apareixen impulsos automàtics de fugir, congelar-se o protegir-se.

Moltes vegades fins i tot sense entendre per què.

Aquí és on crec que de vegades ens perdem en discussions massa teòriques. Perquè potser el debat no hauria de centrar-se tant en si “el cos guarda records” de manera literal, sinó en entendre que el sistema nerviós aprèn patrons de supervivència que poden mantenir-se actius durant anys.

I aquests patrons no sempre canvien només parlant o comprenent intel·lectualment el que ha passat.

Com entén això la hipnosi

Des de la hipnosi, això no s’interpreta com una cosa esotèrica ni sobrenatural.

La hipnosi treballa amb l’inconscient entès com aquella part profunda del sistema que automatitza aprenentatges, reaccions emocionals, associacions i respostes de supervivència.

Quan vivim situacions emocionalment intenses, el cervell aprèn molt ràpid.

Aprèn què ha d’evitar.

Aprèn quan s’ha de protegir.

Aprèn com reaccionar per sobreviure.

I moltes vegades aquests aprenentatges continuen funcionant automàticament molt després que el perill hagi desaparegut.

Per això algunes persones senten ansietat sense un motiu aparent.

O reaccionen amb bloqueig davant determinades situacions.

O viuen permanentment en alerta sense entendre realment què els passa per dins.

No perquè estiguin “trencades”.Ni perquè vulguin sentir-se així.

Sinó perquè el seu sistema va aprendre a funcionar d’aquesta manera.

I precisament aquí és on la hipnosi pot ajudar profundament.

La hipnosi no esborra el passat

Una de les coses més importants que intento explicar sempre és que la hipnosi no consisteix a esborrar records ni a fer desaparèixer màgicament el passat.

La persona continua recordant el que ha viscut.

El que canvia és la manera com el sistema continua experimentant-ho internament.

Moltes vegades el patiment no prové només del que va passar, sinó del fet que el cos i el sistema nerviós continuen reaccionant com si allò encara estigués passant ara mateix.

I viure així esgota moltíssim.

Perquè és com tenir una alarma activada permanentment dins del cos.

La hipnosi permet accedir a aquests patrons automàtics profundament instal·lats per ajudar el sistema a sortir, a poc a poc, d’aquest estat constant d’alerta.

No des de la lluita.No des de l’obligació.Sinó des d’una reorganització més profunda i respectuosa amb els ritmes interns de cada persona.

El seu cos continuava vivint l’accident

Recordo especialment el cas d’un client que havia patit un accident de cotxe molt greu.

Ell no va resultar ferit físicament.Però diversos dels seus companys sí.

Mentre esperava a l’hospital notícies sobre si els seus amics sobreviurien o no, va arribar el seu pare.

I en lloc de contenir-lo o acompanyar-lo emocionalment, li va fer una gran esbroncada culpant-lo de tot el que havia passat… tot i que en realitat qui conduïa i havia comès la imprudència era un altre dels nois.

Els seus amics van sobreviure.

Però van quedar amb seqüeles permanents que els van canviar la vida.

I encara que ell va sortir físicament il·lès, alguna cosa dins seu també va quedar atrapada en aquella experiència.

Quan va arribar a consulta, anys després, hi havia una cosa que cridava moltíssim l’atenció.

No podia quedar-se quiet assegut.

El seu cos es movia constantment endavant i enrere.Les seves cames estaven sempre tibants.I mantenia els peus de puntetes gairebé tota l’estona, com si hagués de sortir corrent en qualsevol moment.

Era com si tot el seu sistema continués preparat per sobreviure.

Era una cosa fisiològica?

Neurològica?

Emocional?

Una memòria implícita del trauma?

Sincerament, potser el nom exacte no és el més important.

El que importa és que el seu cos continuava reaccionant com si encara estigués dins d’aquella situació.

El que va començar a canviar durant el procés

Quan vam començar a treballar amb hipnosi, no vam intentar esborrar l’accident ni convèncer-lo racionalment que “tot ja havia passat”.

Perquè ell això ja ho sabia.

El que vam treballar va ser ajudar el seu sistema a deixar de viure permanentment en estat d’amenaça.

I a poc a poc van començar a aparèixer petits canvis.

Primer va començar a respirar diferent.Després el seu cos va començar a relaxar-se amb més facilitat.Més endavant va poder quedar-se assegut sense balancejar-se contínuament.

Avui, un any després, pot estar tranquil amb els peus recolzats a terra.

I pot semblar una cosa petita.

Però de vegades aquests petits canvis reflecteixen transformacions internes enormes.

Perquè quan una persona deixa de viure en alerta constant, canvia molt més que un símptoma.

Canvia la manera com habita la seva vida.

Més enllà de les etiquetes

De vegades sento que en el món del trauma ens quedem atrapats intentant decidir quina és la definició exacta correcta.

Si el cos guarda el trauma.

Si és memòria implícita.

Si és regulació del sistema nerviós.

Si és condicionament emocional.

I encara que entendre tot això pot ser útil, des de la meva experiència hi ha una cosa encara més important: Escoltar el que la persona està vivint.

Perquè darrere de moltes reaccions automàtiques hi ha sistemes que fa anys que intenten protegir-se.

I moltes persones no necessiten tant una explicació brillant com un espai segur on el seu sistema pugui començar, finalment, a relaxar-se.

Aquí és on la hipnosi, treballada d’una manera seriosa, humana i respectuosa, pot convertir-se en una eina profundament transformadora.

La importància de tornar-se a sentir segur

En el fons, moltes vegades la feina terapèutica no consisteix a “arreglar” la persona.

Consisteix a ajudar que el seu sistema deixi de viure com si el perill encara fos present.

I això no sempre passa des de la lògica.

De vegades passa quan el cos, la ment i l’inconscient comencen lentament a experimentar una cosa que potser fa molt temps que no sentien: Seguretat.

I des d’aquí, moltes coses comencen a canviar.

Metadescripció suggerida:El cos guarda el trauma? Descobreix com entén la hipnosi els patrons inconscients, el sistema nerviós i les reaccions automàtiques després d’experiències difícils.

Sobre l’autora

Aquest article ha estat escrit per Anna Quadrada, hipnoterapeuta certificada i fundadora d’Intuir.cat. Acompanya persones en processos de transformació personal i connexió amb l’inconscient, combinant la ciència de la hipnosi amb una mirada profunda i humana. Més informació a Intuir.cat - Sobre mi